Cançoneta

El poble on vaig néixer
érem quatre gats
cinc o sis famílies
mig emparentats.

El rector del poble
era el meu germà,
i la llevadora
la pobra mamà.

El jutge, ho juro,
era home de pau,
era molt bon home
l'oncle Estanislau.

L'alcalde del poble
era el seu cosí,
i el secretari
un altre veí.

Només hi havia
un sol foraster:
era el senyor metge
que ho feia molt bé.

Per això la guerra
que un dia esclatà,
allà dalt del poble
mai no hi arribà.

Marxaren uns homes,
no tots van tornar...
i al cap d'uns quants dies
van tornar a llaurar.

El poble on vaig néixer
era un lloc molt sa
llàstima que un dia
jo me'n vaig anar.