Tu no estàs sol

Em dirien poeta si cantes el cel blau,
em dirien apòstol si parlés de la pau.
Però gasto paraules del llenguatge comú
perquè vull que m'entenguis tu.

Tu que et lleves cada dia mecànicament
i que anant cap a la feina no mires la gent.
A tu tant se te'n dóna si plou o fa sol,
tu no estàs sol.

Em darien medalles si tragues mes el pit,
i ompliria la bossa si en tingués prou delit.
Però no m'amoïna el futur insegur
si jo em trobo on et trobes tu.

Tu que et passes dies, mesos, estius i tardors
amb els ulls com dues flames en tanta foscor.
Tu que esperes la recta després del revolt,
tu no estàs sol.

Tu que tens la vida incerta i el nínxol segur,
i una nafra sempre oberta que no sap ningú.
Tu que ets home entre els homes con únic consol,
tu no estàs sol.