Tot depèn

A vegades la gent ordenada,
em pregunta, l’ocell, el color
a la flor que entre totes m’agrada,
mai no tinc la mateixa opinió.

Tot depèn de si fa un dia gris,
tot depèn dels Martinis beguts,
tot depèn de la noia que he vist
fa només cinc minuts.

Ja fa temps que no em faig cap pregunta,
com solia quan era un xicot,
la resposta que tot remunta,
la sabre quan em duguin al clot.

Mentrestant tot depèn dels cafès,
de la mandra que tinc a la sang,
mentrestant tot depèn de no res
per vi negre o vi blanc.

Deu ser bo trobar sempre resposta,
la paraula que cal ben apunt,
i tenir quan el sol a la posta,
els problemes resolts d’un en un.

Jo confesso, no crec gens en mi
i que algú cregui en ell em sorprèn,
si em pregunten només goso dir
tot depèn, tot depèn, tot depèn...