Els planificadors

Fa vint anys fer duros i sortir de nit
i no pensar gaire que no fa profit,
passejar una noia si fa força goig
i no embolicar-s’hi perquè un no és boig.

Ells tot ho volen ben apamat,
ells tot ho tenen,
ells tot ho tenen planificat.

A trenta anys casar-se perquè es el moment
amb la noia rica que tot diu amén
i tenir una nena i tenir un hereu
i a l’estiu vacances i al hivern Liceu.

Als quaranta, whiskys en un bar discret
i una amiga rossa per a que faci el fet
i un descapotable de color marfil
i el diumenge a missa per no perdre el fil.

I després medalles, càrrecs, monuments
i a cent anys morir-se sense patir gens
i passar-se els segles als peus del senyor
ben servits pels àngels de Can Prats-Fatjó.

Ells tot ho volen ben apamat,
ells tot ho tenen,
ells tot ho tenen planificat...
Però, però, però...