Quimet del Bar Pastís

Quimet del bar Pastís,
ja no et veurem mai més
però passen els anys
i el bar encara hi és.

Ens hi trobem l’antiga gent,
diu que parlant la gent s’entén,
no ho crec així, ara nosaltres
els antics com més callem
som més amics al bar Pastís...

Diem com sempre, un pastisset,
i ens enfilem al tamboret,
com en un niu canta la Piaf
i l’escoltem i tot seguit imaginem
que encara ets viu.

La teva dona ha col·locat
en un marquet el teu retrat
i fas molt goig i no pateixis
ni un moment que ara ella
ens tracta exactament com feies tu.

Però hi ha un fet que no s’entén,
cada setmana i ve més gent
que mai ha vist i tot ho fan
com els antics i cada cop
hi ha més amics al bar Pastís...

Quimet del bar Pastís,
ja no et veurem mai més
però passen els anys
i el bar encara hi és.