El teu ofici

Quin és el teu ofici, amic?
Potser fuster, i fas que duri
aquell bonic ofici antic...
Potser manyà, potser pagès
que mira el cel, i no diu res...

Quin és el teu ofici, amic?
Potser manobre, i arrossegues
la mà i el cor ple de fatic...
Potser guixaire o fresador,
mosso oblidat en un racó...

Quin és el teu ofici, amic?
Potser empresari i et tortures
per ser més llest i ser més ric...
Potser enginyer, potser advocat
o president de societat...

Però, amic meu, estàs segur
que aquests oficis fan per tu?
Si tens un cor encara brau
hi ha un altre ofici que t’escau:
ofici d’home, ofici dur,
que et farà mal si el fas com cal;
no té vacances ni jornal...

Quin és el teu ofici, amic?
Sembrar esperances cada dia,
collir injustícies cada nit.
Donar la cara sense por
tot esperant un temps millor.

El teu ofici és no ser esclau
del cansament de cada dia,
i guardar forces per la pau,
i omplir el silenci amb la cançó
tot esperant un temps millor...