Recepta de cuina

S’agafa un nen tot just nascut,
se’l renta bé per si està brut,
se li don llet amb un embut
cada tres hores;
a poc a poc s’anirà fent
ben rodonet i ben lluent
i convindrà a l’estiu següent
dur-lo als afores.

Quan als deu anys sigui rebel,
quan als dotze anys li surti el pèl,
quan als quinze anys li sobri zel
gireu-lo amb traça:
ha d’amansir-se amb algun joc,
dormir nou hores com un soc,
de res ni massa ni molt poc,
ni poc ni massa.

Arrebosseu-lo a certa edat
amb dos-cents grams d’urbanitat,
i si amb diners el feu daurat
quin bon aspecte!
Un rajolí d’estomacal
quan trobarà muller com cal,
i un all sencer quan farà el salt,
i ja és perfecte.

Llavors fregiu-lo lentament,
anys i més anys, que vagi fent,
fins que no em quedi un pensament
de suc ni aroma;
llavors serviu-lo en plats daurats
crideu a taula als convidats
i tots diran extasiats:
és l’home, és l’home!

I sinó us surt com està escrit
no es culpa vostra ni és l’oblit,
que la recepta que us he dit
és garantida.
Però a vegades n’hi ha un que és dur,
no es deixa coure per ningú
i és tan tossut que vol ser algú
tota la vida!