L'home al volant

No et recordes dels temps tristos
de quan eres peató.
I més val no recordar-se’n,
tothom fuig de la tristor.
Ara ets un ésser amb rodes,
un signe del món millor.
Ara ets un expert, un hàbil
conductor!

Eres feble de caràcter,
dolç i suau com un moltó.
Ho ets encara si et separen
del teu motor d’explosió;
Però al volant, no hi ha qui et guanyi
en la força d’expressió
i en vocabulari ardent, ets
conductor!

Quin plaer tan inefable
prémer l’accelerador!
Sobretot si es deixa enrere
mal que sigui un vell camió.
Respirar velocitat!
Viure’n la sana emoció...
Qui això no sent no és autèntic
conductor!

Tot el dia vas darrera
del joc del carburador.
Les bugies et preocupen
el delco i el radiador.
Ets mecànic honorari,
un tècnic amb vocació;
això i més ha de ser l’òptim
conductor!

Tens un tema de conversa i
més d’un interlocutor.
Mentre les esposes parlen
del servei, que està de por;
tu amb els amics aprofites
l’animada reunió,
per a perfeccionar el saber de
conductor!

El teu cotxe fa proeses
no admet pas comparació;
però tu en somies un altre
que has vist a una exposició.
Saps models, compres revistes,
t’entra una noble ambició.
La benzina és la sang del bon
conductor!