Oh, meravella!

Dóna'm, Senyor, un tros de cel clar,
un sol lluent, el cant dels grills,
un airet fi, un riu platejat
i em marxaran tots els neguits.
Si el cel és gris o el riu és brut,
si bufa el vent o el grill no hi és,
vora la mar respiro a gust
i dalt dels cims m’hi trobo bé.

La vida és bella,
sóc ben feliç.
Oh, meravella!

Les noies fan de bon mirar,
totes eixamplen el meu cor.
El riure suau, el cap alçat,
l’esguard inquiet, el llavi roig.
També n’hi ha que de moment,
semblen no tenir cap encant...
Però mal sigui escadusser,
sempre existeix el bon detall.

Per viure bé cal fer diners,
cal tenir amics, pau interior.
De tot això estan plens els ceps
de la gran vinya del Senyor.
Cert que algun cop el diner fuig,
l’amic et pega i et sents trist...
Però mai no arriba el mal al punt
de durar més de un dia i mig.

I en el cas ben excepcional
de venir els dolors a raig ple,
queda el recurs d’acotar el cap,
tancar els sentits i aguantar ferm.
Sempre podrem arrencar el plor;
tastarem el seu gust salat...
Tot esperant el dia nou
una cançó podrem cantar.