Cançó del turista

Sóc un home nòrdic
ben plantat i ros,
de cutis mantega
i aire melangiós.

Quan vaig a vacances
busco platja i sol
perquè a casa meva
no n'hi ha per a qui en vol.

Llegeixo els prospectes,
trio amb nas ben fi:
"Solei de l'Espagne",
ja em tenia aquí.

Diuen que el sol vostre
no està racionat
i també asseguren
que tot és barat.

Ben, cert que qui bada
no paga el que es just,
pera tenim divises
i badem de gust.

Tots estem cansats
de mecanització:
Un país folklòric
fa molta il·lusió.

Botem dins el cotxe,
no ens fem gaire mal;
ací no hi ha horaris,
tot és "typical".

Toros, castanyoles,
homes d’ull ardent,
dones de bandera,
es pot anar fent.

Temem els de fora,
que això canviarà
i que un dia o altre
ens fareu rutllar.

Ai, que això s'acosta!
Preparem el plany:
Si no ens deixeu sempre
dur vestits de bany,
haurem de quedar-nos
a casa tot l’any.