El golafre

Ja fa temps que l’encisera
bona taula s’esfumà,
el menjar ja no és el que era,
tot s’ha democratitzat,
vivim l’època terrible
del pollastre artificial
del fiambre indigerible
de la salsa elemental.

Trista vida, deprimida,
la del home honest
que demana menjar;
platerades, ben guisades
no les veurem més,
ja podem plegar.

No exigeixo els vomitoris
ni les sanes bacanals dels romans,
o bé els desoris pantagruèlics medievals,
només enyoro les mostres de finor
les vel·leïtats dels banquets que per les postres
tenien no sé quants plats.

L’actual cuina tan tronada
és l’índex del mal moment
de la història pensada
del civisme de la gent,
no són guerres ni avarícies,
ni egoisme, els mals pitjors;
és la manca de delícies
per les dents i els païdors.