Que feu aquí asseguts escoltant com jo canto?
quan sortiu al carrer no digueu que m’heu vist,
no vulgueu ser d’aquells que ens defineix la Bíblia,
sepulcres blancs per fóra per dintre ben podrits.
Si pogués fer canviar els burgesos amb faries,
si fes parlar a tothom un català escaient
estaria fotut com peix a dalt de l’arbre,
no poder criticar ni fer empipar a la gent.
Si n’hi ha que s’embutxaquen diners d'uns quants babaus,
si fan canviar de barri a pobres minyonetes,
si diuen jo no sé... no puc fer caritat...,
això passa de mida i jo ja m’he empipat.
No! Això passa de mida i jo ja m’he empipat,
no sóc predicador malgrat la meva barba,
no sé donar consells ni vull fer-me pesat
però no em canso de dir i encara us repeteixo
que la copa ja vessa i jo ja m’he esquitxat.
Si algú no està d’acord amb tot això que canto,
si algú no li ha agradat el que acabo de dir
que agafi un guitarrot, una arpa, una viola
que faci una cançó i que em critiqui a mi.
[Versió de Dues tasses]
Què hi feu aquí asseguts, escoltant com jo canto?
Quan sortiu al carrer, no digueu que m'heu vist:
no feu com els jueus, així ho diu la Bíblia,
el cul damunt la terra, escoltaven el Crist.
Si pogués fer canviar els rics en pidolaires,
si fes parlar a tothom un català escaient,
estaria fotut, com peix a dalt de l'arbre,
no podria criticar, ni fer empipar la gent.
Si n'hi ha que s'embutxaquen diners d'uns quants babaus,
si fan tornar-se putes a dones indefenses,
si diuen: és que jo no en sé... ni puc fer caritat...!
Això passa de mida i jo ja m'he emprenyat.
No sóc predicador, malgrat la meva barba,
no sé donar consells, ni vull fer-me pesat.
Però si us ho torno a dir, si encara us repeteixo,
que la copa ja vessa i jo ja m'he esquitxat.
Si algú no està d'acord, amb tot això que canto,
si a algú no li ha agradat el que acabo de dir,
que agafi un guitarrot, arpa, cello o viola,
que faci una cançó i que em critiqui a mi…
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".