El senyor

Amb un puro i dos anells,
creient-te fet pel Tiziano,
no has rebut mai del clatell
abans eres un bon mano,
i ara ets més gros que un camell
sense gepa i amb tortell,
passeges dius: —M’agrado!

Vas començar fent servir
l’escombra i l’espardenyot
eres un pobre veí
vivies allà al Ninot
per un cèntim, vas de vi,
per cinc cèntims, un crostó,
fins que et vares decidir
anar-te anant senyor.

Has arribat molt amunt,
almenys així tu t’ho creus,
has fet fills i estàs a punt
de tenir néts a bon preu
que et serviran per quan vell
no puguis anar al Liceu.

No pots passar pel forat
de l’agulla de cosir,
abans t’hi passava un braç,
ara ni la ungla del dit
ets ja vell i no et refàs,
tens por perquè estàs ferit.

Vols comprar-te un gran altar,
fer-te sang amb poca fe,
no has trobat temps per donar,
ho veus tot i no potser
qui regala res no ha,
qui regala res no té.

No em miris tan estorat,
si et trec els drapets al sol
pensa que demà passat
et moriràs si Déu vol
qui regala res no ha,
qui regala res no cou.