On són els prats

On són els prats?
tampoc no ho han cavalls que et mengin herba.
I els camps de blat?
Quan manquen homes per menjar-ne el pa.

Tot ha cremat lentament o de pressa
el vent de l’est a bandejat l’orgull,
tot es refà del motlle, en surt la peça.
La mà que obrí el llibre gira el full.
I en la teulada nostre fa niu l’ocell
que va a fugir lluny.

La gent ve al món marcada per la por
de ser engolida per la terra.
A transformar-se en un tros de carbó
que atiï el foc d’una nova guerra,
però una guerra de debò.

El cas es que tothom en té prou
i algú ha trobat la manera
de fer créixer una flor sense olor
per evitar molèsties a la rossor
que te urticària a la cadera.
Com seria bonic veure ja
ressonar les trompetes als núvols
i deixar-te a terra amb l’humà
per marxar de bracet cap enllà,
on fa sol no fa fred i hi ha pa.