El pobre romàntic (o El romàntic)

Sóc guapet, així m'ho diuen
la meva àvia i la mamà.
Tinc el cor com una fonda
on tothom hi pot entrar.

M'agraden totes les noies
que passin dels disset anys
y si passen dels quaranta
les deixo pels meus companys.

He conegut bones nenes
que sempre m'han avorrit
no hi ha manera d'entendre's,
no es deixen ni tocar un dit.

Les altres, les no tan bones,
-em refereixo a costums-
són bastant més divertides
però tenen massa fum.

Vaig sortir amb una rossa
de cabell despentinat,
presumia de moderna:
de poc em trobo casat.

Hi han les noies d'oficina,
hi han les d'universitat,
però de veritat, el que volen,
es pescar un desgraciat.

He provat amb estrangeres
que segons diuen hi ha "plan".
Trobes tanta competència
que no es pot badar un instant.

El mercat està que bufa
ens cal fer un pensament.
Ja no et deixen ser romàntic:
van de cara al casament.