Els snobs

Tenen la constant de la inconstància,
tenen el costum de coses noves,
no tenen regles que els limitin,
però no falta mai qui els imiti.

Els snobs,
pobrets els snobs,
tantes coses com se’ls deuen en als snobs.

Parlen d’una angoixa que no senten,
parlen d'una nàusea que no coneixen,
parlen fins i tot de supervivència
sense saber tan sols què és l’existència.

Citen en Sartre i en Pavese,
canten Brassens i Jacques Brel,
ignoren olímpicament
tot el que sigui normal i corrent.

No tenen forces suficients
per a alimentar un al·licient;
no tenen forces suficients
per a seguir l'establert corrent.

S'hauria de crear, s'hauria d’inventar
una nova terra per a ells;
s'hauria de crear, s'hauria d'inventar
una nova comprensió per a ells.

A ells, que idolatren sols el moment, els snobs,
jo els faria un monument, als snobs.
Jo que no puc donar consells
perquè jo, jo sóc amb ells.