Eternitat (o L'eternitat)

A tu, que més lluny
de la mar i del cel,
a tu, que en el fons
de la terra i l'infern,
has trobat el senyal
d’una fe sense fi
i d'un Déu ple d'amor
i d'un Déu que a la vida
t'assenyala el camí.

Jo que tinc por
de la vida i de la mort,
jo, que no sé ni d'on vinc
ni allà on vaig,
ara et vull demanar
que no em tanquis els ulls
i que em miris com sóc
que com tu també vull
d'il·lusió omplir-me el cor.

I tu que jamai
demanes el perquè,
i tu que jamai
sents angoixa per res,
no tens dret a ignorar
la meva soledat,
pensa que jo com tu,
pensa que jo com tu
vull tenir eternitat.