Jo no sóc pas tan beneita

Amic meu, dius bajanades,
pretens que has vist al bosquet
el llop de dents esmolades
fumar en pipa a tort i a dret.
No crec mentides supines,
sé que el llop fumar no pot
més que cigarretes fines,
ets un tabalot!...

Jo no sóc pas tan beneita
com ha dit algú...
No, no sóc pas tan beneita
com voldries tu!....

Tu ,m’has dit que la riera
canta salms i sap llatí
i que sempre és la primera
d’arribar a missa, al matí.
No, no, no m’ho faràs creure
que l’han pogut batejar;
que un sacerdot la va treure
del pecat humà!...

També em dius que, a casa els avis,
la cabreta de pel roig
s’arregla i es pinta els llavis
i es pentina per fer goig.
Exageres... Calla, calla!
Amb els meus ulls ho he vist bé:
tan sols la barba es retalla,
res més no sap fer...

Per si fos poc, vens i em jures
pel teu llastimós honor
que prendràs metzines pures
si no et dono el meu amor.
No creuré, me n’has fet masses,
que això és cert com el cel clar...
Per les mentides passades
hauràs de gruar!...