L'amant del vent

- Ai, mare, el vent em fa l’amor,
em diu paraules de follia,
tinc por de perdre el meu honor.
- Ja tens l’edat que el cor somia...
- No és tan sols, mare, un pretendent
que jo seré l’amant del vent...

- Filla il·lusa, l’amant del vent,
corda’t el vestit, ajup bé la testa.
Mira bé, que qui estima el vent
engendra la tempesta,
engendra la tempesta...

- Ai, mare, el vent sempre em segueix,
m’empeny, m’abraça sense treva,
sovint em besa, em posseeix...
- No temis, no, com pots ser seva?
Un cop d’aire no et darà un fill,
com pots pensar que ets en perill?...

- Ai, mare, el vent ve cada nit,
li deixo la finestra oberta,
no vol dormir sinó al meu llit,
tindré un infant, és cosa certa...
- Filla, jo marxaré corrent,
abans de ser l’àvia del vent...

- Ai, mare, el fill ja m’ha nascut,
he patit molt, estic cansada...
Ni el goig de bressar-lo he tingut:
Jo ja no el tinc, sóc desgraciada...
Ha fugit, traïdorament,
a cavall del seu pare, el vent...

Els amors meus són com el vent,
els d’ahir, els d’avui i tota la resta...
Si tu em deixes, fill meu, el vent,
seguiré la tempesta,
seguiré la tempesta...