Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca,
així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
i tan pobres com som Jesús ja serà nat;
ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.