Les meves esperances

Ses esperances des homos,
ses esperances d’amor,
després es tornen hàbits,
després es tornen costums.

Jo ara tenc més esperances,
d’estes que m'ha dut la mar
esperances de calma
esperances de bon temps.

A Calderas hi ha un fogoner
que ja casi és mig dimoni,
es seu món és carbó,
es seu món són es focs.

Quan estic jo de guardia
es vaixell vol fer més via
perquè sap que a port l’espera
sa dona que jo m’estim.

Jo no tenc més esperances
que ses que m'ha donat Déu
esperances de calma,
esperances de bon temps.

Es cel torna molt roig
(...)
i ara que obri sa màquina
que la mort s’agafi es temps.

Se nota que jo m’estim,
se sap sa rosa des vents,
baixa des port cada dia
a veure si ve es meu vaixell.