Allà sota una penya
n'és nat un Jesuset,
pobret, pobret.
Que és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret.
La Verge responia:
Per falta d'abriguet,
pobret, pobret
per falta d'abriguet.
Pastors hi arribaren
Allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric.
Veieu que tots hi anaven
Del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric
del gran fins al més xic.
A prop d'allí passava
un dimoni escuat,
patrip,patrap.
Sentint tanta gatzara
a dins se n'és ficat,
patrip, patrap
a dins se n'és ficat.
Els pastorets al veure'l
s'hi tiren al damunt,
patim-patum.
I tantes n'hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim-patum
que el deixen mig difunt.
Per fi surt el dimoni
d’allí bastant calent
bon vent, bon vent.
I amb la cua entre cames
se'n va cap a l'infern,
bon vent, bon vent
se'n va cap a l'infern.
Nota: Marina Rossell no canta les dues últimes estrofes.
Versió de Guillermina Motta
Allà sota una penya
és nat el Jesuset,
nuet, nuet.
Que és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret.
La Verge responia:
Per falta d'abriguet,
pobret, pobret,
per falta d'abriguet.
Pastors hi arribaren
allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric.
Veien que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric
del gran fins al més xic.
Per la cova passava
un dimoni escuat,
carat-carat.
Sentint tanta gatzara
a dins se n'és ficat,
carat-carat,
a dins se n'és ficat.
Els pastors quan el veuen
s'hi tiren damunt,
patim-patum.
I tantes n'hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim-patum,
que el deixen mig difunt.
Sant Josep li capola
sobre d'ell el bastó,
de tanta por!
La Verge amb la filosa
li cura la coïssor,
de tanta por,
li cura la coïssor.
Per fi surt el dimoni
d'allí bastant calent
bon vent, bon vent.
I amb la cua entre cames
se'n va dret a l'infern,
bon vent, bon vent
se'n va dret a l'infern.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.