El gamberret

De petit ja m'ho digueren:
ets un noi molt descarat,
portes camí de "gamberro",
d'home sense pietat.

A l'escola em barallava
amb un professor assenyat,
així m'he quedat per sempre
sense fer el batxillerat.

M'agradaven els "petardos",
de petit ja n'he posats
a la via del tramvia
i després fer el despistat.

Els "petardos" varen créixer,
vaig posar-ne en un terrat,
vaig carregar-me uns quants vidres,
vaig topar amb l’autoritat.

He conegut moltes noies,
he fet molts cops de galant,
però al final sempre em deixaven
i sempre a l'últim instant.

Quan anava a casa seva
la cosa no anava bé
m'"embalava" de seguida
i em deixaven al carrer.

De més grandet se'm va ocórrer
empipar un senyor de gris,
quan vaig acabar la feina
ja no vaig tornar al meu pis.

He estat molt temps entre reixes,
ara per fi m'han deixat,
vaig pel carrer amb molt de compte
saludo gorres de plat.

No seré mai més "gamberro",
ja no trencaré un plat,
ara treballaré "en sèrio"
per fer oblidar el meu passat.

D'aquí uns anys coll i corbata
i un cotxe ben enllustrat
m'obriran totes les portes:
tornaré a la societat.