El cementiri del Sud-Oest

Els homes plens de vanitat
volen bon lloc per a ser enterrats:
es pensen que després de morts
encara podran fer el cap-gros.

Volen endur-se el majordom
per rebre honors a l’altre món
però quan són al darrer moment
voldrien tornar al naixement.

AI cementiri del Sud-Oest
hi ha tombes de pobres,
hi ha tombes de pobres.
AI cementiri del Sud-Oest
hi ha les tombes dels homes de diners.

Quan la terra els ha colgat
pensen: ens hem equivocat;
veuen aquell que han escarnit
que ara porta el mateix vestit.

No hi valen recomanacions:
junts el amos amb els peons
dins de la terra barrejats
fan malves ben agermanats.

Sovint reben visitants
uns hi van tots tristos i plorant,
i altres diuen: “pobre estimat,
quina herència que ens ha deixat!”.

I ell joiós i enriolat
espera que un nou enterrat
vingui a fer-li companyia.
Ja els veu tots esborronats,
esmaperduts i mig baldats
a punt de deixar la vida.

Al cementiri del Sud-Oest hi van els pobres,
hi van els pobres.
Al cementiri del Sud-Oest hi van els pobres
i els homes de diners.