Polítics de saló

El meu bon amic en Jordi
i un servidor de vostès
vam anar a criar margarides:
un accident de no-res.

Ell que sempre ha estat de dretes
cap al cel s’encaminà;
mes m’estimo les esquerres
i a l’infern me'n vaig anar.

El meu bon amic en Jordi
—bona fe, xicot com cal—,
al Paradís demanava
un seient de "senyor tal".

Sant Pere mirant-se’l deia:
Les dretes, que bledes són!
D’una forta batzacada
l’envià de nou al món.

Jo que de fred em moria,
a l’infern vinga trucar.
No m'obrien, jo cridava:
Sóc d'esquerres! Vull entrar!

Satanàs, que s'ho mirava,
com sí tingués un malson,
d’una forta batzacada
m’envià de nou al món.

Altre cop som a la terra:
jo cantant, ell bon minyó;
ell de dretes, jo d'esquerres:
dos polítics de saló.

Quan tornin les margarides,
si Déu vol i ens fa profit,
res de dretes,
res d'esquerres:
xano-xano i... bona nit!