L'endemà

L’endemà a la oficina jocs de mans amb tants papers,
fet i fet una propina per arribar a fi de més,
tens un lloc i no el pots perdre, tan condemnat al infern,
vols escollir el teu deure surts del cau quan ve el hivern.

Cada vespre quan la son no vol vindré i ningú dorm,
un got de vi et fa pensar que l’home pot estimar.

L’endemà a l’oficina tancat com rovell dins l’ou
i el barret ja fet a mida per demanar augment de sou,
pidolar petita almoina el cor crida i diu que no,
tanques l’ull pares la boina, necessites un crostó.

L’endemà tanquen l’aixeta, et mors tal com has viscut,
ben cordada la jaqueta antiga llei de l’embut,
ploraran a l’oficina companys que t’han estimat,
una forta paperina dos ampolles i oblidat.

L’endemà... Lalalara larala...