Missenyor el Marquès

Missenyor la marquesa,
perduda tota bellesa,
no sabem si amb honradesa
a assolit la maduresa
sense la més lleu feblesa
per a missenyor el marquès.

Coneixem la lleugeresa
de la seva jovenesa,
llueix la seva greixesa
dedicada a la impuresa,
d’ençà que fou la promesa
de missenyor el marquès.

L’alt orgull de la noblesa
li ha dat gran altivesa,
amor a la futilesa
despreci per la franquesa,
devoció per la flongesa
de missenyor el marquès.

Practica l’estupidesa,
ara està molt ben entesa,
amb un home tot finesa,
comptant per la seva empresa
amb la total candidesa
de missenyor el marquès.

Quan es mori la marquesa
intentarem la proesa
de fer brillar sa puresa,
al infern serà tramesa,
no creiem que hi sigui admesa
com missenyor el marquès.

Ni el cel per sa mesquinesa
voldran la nostra marquesa
quedarà volant sospesa
com una faldilla estesa,
companya d’ingravidesa
de missenyor el marquès.