El dia que vindràs

El dia que vindràs,
el dia que vindràs...

El dia que vindràs,
no portis l’equipatge
perquè, tan se me’n don
tot el que puguis dur.
Jo reconeixeré
de cop la teva imatge;
fa tant i tant de temps
que t’he esperat a tu.

Tu em donaràs les mans
jo et donaré les meves,
de tot el meu dolor
jo et consolaré;
les meves il·lusions
despertaran les teves,
tu no em diràs ni un mot
i reconeixeré...

Aquell noiet d’abans,
de tímides mirades
que en un racó del parc
es feia el desentès,
jugant sempre a soldats
amb els seus camarades;
un noi que ho donava tot
i no rebia res...

Si un dia vinc a tu,
vindré sense equipatge,
perquè, tant se te’n don
el que et pugui oferir.
Tu reconeixeràs
de cop la meva imatge;
fa tant i tant de temps
que m’esperes a mi.

Et donaré les mans
tu em donaràs les teves,
de tot el meu dolor
tu em consolaràs,
les teves il·lusions
despertaran les meves,
jo no diré ni un mot
i reconeixeràs...

La noieta d’abans,
de cabellera estesa,
que en un racó del parc
menjava els seus confits;
l’amiga de fer salts
amb la mirada encesa,
de córrer com el vent
i dels jocs prohibits.

Quan vingui aquest moment,
no caldrà dur equipatge,
i cap un nou estiu
tu i jo junts anirem,
i del més gran amor
farem l’aprenentatge;
fa tant i tant de temps
que ens esperem.

No cal que recordem
una il·lusió que es vella,
no cal que recordem
els somnis que se’n van;
quan vingui aquest moment
tots dos farem parella,
i no ens retrobaran
ni ens reconeixeran.

El dia que vindràs,
el dia que vindràs…