La noia d'avui

Tot ha passat aviat i de pressa,
jo era petita, bonica i lleugera,
vaig llençar-me a viure, no m’hi vaig pensar gens
després no he pogut aturar-me a temps,
després no he pogut aturar-me a temps.

Cap on vas, noia, noieta d’avui.
Cap on fas cap?
Quin frenesí, quin món de trons i llamps.
Sóc una noia d’avui,
tot m’agrada, tot ho vull.

He tastat fel aviat i de pressa,
un home ve, un altre em deixa;
un és l’au de presa, l’altre un tímid ocellet,
qui és que el sap conèixer? ho saben després,
qui és que el sap conèixer? ho saben després.

Tot ho he dansat aviat i de pressa,
els ritmes lents, els ritmes de festa,
he volgut alhora la joia i el sofriment
i ja no he pogut separar-los més,
i ja no he pogut separar-los més.

Tot ho he collit aviat i de pressa,
la margarida m’ha servit d’estrella
pels camins incerts dels primers amors ardents,
sí, no, sí, no, sempre, ara, mai, després,
sí, no, sí, no, sempre, ara, mai, després.