Al bosc de Sant Joan

Hi ha un arbre, jo m’hi amago,
al petit bosquet de Sant Joan;
quan t’empaito, tu t’hi amagues,
quan jo corro tu em vas atrapant.

Hi ha un arbre, l’ocell vola,
al petit bosquet de Sant Joan;
tu i jo fem molta tabola,
l’ocell vola, vola tot cantant.

Dalt de l’arbre l’ocell vola
i la primavera va arribant
i el teu rostre s’enrojola
al petit bosquet de Sant Joan.

Els quinze anys tot just floreixen,
i els teus ulls que em miren van cremant
i de cop es destrueixen,
els meus somnis i ja m’he fet gran.

Passa temps i em desconsola
viure lluny del bosc de Sant Joan
i lluny del temps de l’escola,
viure sempre sola, sola, sola...

Penso amb l’arbre, estimo l’arbre,
i feliç i torno tot cantant;
quan el trobo amb ell retrobo
tots els somnis de quan era infant.

Hi ha un arbre, quan em mori,
jo confio que m’hi enterraran,
i no vull que ningú plori
al petit bosquet de Sant Joan.

Hi ha un arbre,
jo m’hi amago,
l’ocell vola.
El meu cor vola,
hi ha un arbre,
l’ocell vola,
hi ha un arbre...