No sé el perquè de les guerres

De política no hi entenc prou,
perdoneu-me, perdoneu-me,
de política no hi entenc prou...

No sé el perquè de les guerres,
no hi puc veure la raó,
jo no entenc d’economia,
no entenc d’odis ni de por.
Però crec que hi hauria d’haver
no sé on, en algun lloc,
un camí ben diferent
de la sang i de la mort.

Per exemple, dic jo,
si els que porten el món
deixaven un dia la feina
per mirar-se tan sols
en els ulls d’un infant
del passat: d’Hiroshima o bé d’Auschwitz,
o del present: d’un negre americà
o d’un nen del Vietnam...

O si miraven, dic jo,
els ulls de mares, de germans,
o esposes, que esperen
inútilment, o si miraven
tan sols les coses: les llars desfetes,
les collites perdudes
o les roses que l’odi
marcí fora de temps...

No sé el perquè de les guerres,
no hi puc veure la raó,
jo no entenc d’economia,
no entenc d’odis ni de por.
M’agradaria només
que el mon s’omplís de bell nou
d’infants amb ulls riallers
i de roses amb olor.