L'amor és que m'aturmenta

Si em lleví de bon matí
i aní-me'n tota soleta
i entrí-me'n dins mon jardí
de matinet,
l'aire dolcet, la fa rira riret
per collir la violeta.
Ai, llasseta, què faré
ni què diré?
Valga'm Déu que estic dolenta
l'Amor és, que m'aturmenta.

A mon dolç amat trobí
adormit sobre l'herbeta,
despertà's dient així:
de matinet
l'aire dolcet, la fa rira riret,
si vull esser sa amieta.
Ai, llasseta, què faré
ni què diré?
Valga'm Déu que estic dolenta
l'Amor és, que m'aturmenta.

Jo li'n responguí que sí,
mas que no fos sentideta;
ai que tant pler mai prenguí
de matinet,
l'aire dolcet, la fa rira riret,
que restí consoladeta.
Ai, llasseta, què faré
ni què diré?
Valga'm Déu que estic dolenta
l'Amor és, que m'aturmenta.