Bac de Roda

Ai, adéu ciutat de Vic,
bé mereixes ser cremada
has fet penjar un cavaller,
el més noble de la plana.

Valeu-nos, Mare de Déu
la del Roser i la del Carme,
i sant Domingo gloriós
Mare de Déu, ajudeu-nos.

Aneu a avisar el Domer,
el Domer de santa Clara,
que vingui a confessar en Bach
que sigui al peu de l’escala.
Valeu-nos, Mare de Déu.

Aneu a avisar els fusters,
fusters i mestres de cases,
que vagin a fer les forques
al Cap de la Davallada.
Valeu-nos, Mare de Déu.

El Domer fa de resposta
que el seu cor no li bastava.
En responen els fusters
que no tenen fusta obrada.
Valeu-nos, Mare de Déu.

Va respondre el general:
- Farem aterrar les cases.
En Bach al peu de la forca,
va dir aquestes paraules:

- No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visqués tota ma pàtria.

Valeu-nos. Mare de Déu
la del Roser i la del Carme,
i sant Domingo gloriós,
Mare de Déu, ajudeu-nos.

- No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visqués tota ma pàtria.