Saber el perquè

Voldria esbrinar el més profund de la terra,
voldria conèixer els misteris del mar,
saber el perquè de la temuda guerra,
quina és la llei que guia cada llar.

Viure la vida, intensament!
No arrossegar-se anant fent!

Voldria conèixer en cada mirada
els pensaments més ocults del veí,
saber perquè la gent viu afamada
del que no té i mai no podrà tenir.

Lluitar sens treva, ardidament!
Mai no aturar-se, tement!

No! No em diguis que això és impossible!
No! No em diguis que això és impossible, no!

Voldria saber perquè aigües tan pures
ara ja han perdut tota la frescor,
i quan pensava en hores futures
mai no podria pressentir el dolor.

Moments, imatges, del temps passat!
Tot s’arracona oblidat!...

Voldria saber perquè ja no puc creure
en aquells grans mots que abans m’eren llei
perquè hi ha fets que canviats me’ls fan veure
i el que no és res, del seu món es creu rei.

L’engany vesteixen de veritat!
Res no ha canviat...

No! No em diguis que això és impossible!
No! No em diguis que això és impossible, no!

Mentre la balança no anivellem
quan la llei del món, l’altra llei oblida,
mentre siguem tants que per diner acceptem
fer-nos moral i justícia a la mida,
no serem homes, serem només:
Bens, guineus i esparvers!
i esparvers!