Maitia nun zira

On ets estimada meva? No et veig, ni tinc
notícies teves, on t'has perdut?
Potser ha canviat el teu designi? Em vas dir
una i altra vegada que eres meva.

Sóc la de sempre, no he canviat, el meu cor
va decidir estimar-te a tu. Un pare gelós ha
provocat això. Ell em priva de veure't i de
parlar amb tu.

Pare gelós, envies a ta filla, com si fugís de
mi, a aquest convent. De totes maneres no
ingressarà monja. Mantenim la nostra
paraula, ens hem promès, és la pura veritat.

Vine a veure'm cavalcant en el teu cavall,
vine a consolar-me, d'amagat de mon pare.
Tinc complerts vint-i-quatre anys, d'aquí a un
altre any, ja no hauré de preocupar-me de
mon pare.

A totes les filles els dic: "fixeu-vos en mi, feu
el que jo us dic. Mentre són joves, la
disciplina és bona! Quan siguin grans, serà
tard aleshores; bé prou que ho sé."