Lili eder bat badut nik

Fa temps que he escollit una bonica flor
però no goso agafar-la amb les mans,
ja que sé quin perill té mirar-la massa.

Bonica flor, mira'm i digue'm si m'estimes de veritat,
els teus ulls han ferit el més profund del meu cor
i corre el risc de gangrenar-se aquesta ferida.

No voldria que et passés cap desgràcia per culpa meva.
No em sembla que els meus ulls t'hagin ferit mai.
Per tant, no corres perill, no et moriràs per això.

Que bé i que tendrament saps parlar,
m'agradaria poder fer-te una breu visita.
Molt desitjaria que m'ho permetessis.

Podria permetre-ho, estimat, no tinc un cor tan cruel,
però abans desitjaria conèixer tots els teus desitjos,
a la gent li podria estranyar que emvisitessis.

No sóc certament ni comte, ni noble,
no és un gran assumpte perquè cridis l'atenció de ningú;
ets tu la senzilla i plena de fantasies.

Sé que sóc senzilla i que seguramentaixò és així,
però em sembla que tu saps prou bé de què et parlo;
ara ja tinc la meva fortuna, i no precisament donada per tu.