Romanç de l’estatut d’astrologia

En un país petit, molt lluny d’aquí,
plorava la princesa Catalina
el seu incert futur quan netejava
la pols del mil·lenari aixovar.

La clau i el duro volia tenir,
i candidat al tro que fos decent,
però no despertava cap sang blava
la passió a l’hereva present.

Res no semblava funcionar bé
al camp, tampoc al port, quan tot de cop
sorgí l’amor com gall de bon matí
cantant proposta i quiquiriquí.

De l’apatia i del tedi a un clam,
p(e)rò no al camp sinó a l'ampla cort.
Problema qualsevol s’arreglaria
amb un nou estatut d’astrologia.

D’entrada tots d’acord, nobles i reis,
cal definir els astres i la terra.
Qui es vol casar amb el calcer no s’erra
i es posa en bones mans d’un sabater.

A l’harmonia i a la il·lusió
molt aviat se’ls trenca el taló.
Sortir al nou retrat acaba sent
més important que el propi casament

Buscant reinstal·lar-se a la cort,
les germanastres de na Catalina
s’entenen d’amagat amb el promès
i en un descuit vessen vi d’una tina.

Capcot, el poble rep el text mullat,
i esquizofrènic clama com un boig
que són però no són antic regnat,
i en acabat, festeja el gran enllaç.

De regnes i des de comptats veïns
arriben ja tibats els convidats,
trobant tots els defectes al banquet,
però deixant els plats ben escurats.

A l’endemà de la ressaca plou,
jau la princesa tota sola al llit.
Tant de soroll per res i el matalàs
és fred, cap rastre hi ha del nou marit.

I obrint el gran balcó per respirar,
es troba amb el príncep ja finat.
El van deixar borratxo traspassar
amb les grans competències a mig dir

Es tanca Catalina al castell,
i amb ràbia, passant el forrellat,
pretén saber qui pot ser l’assassí,
plorant un altre cop el seu mal fat.

I li caldrà molts anys –el poble canta–
p(e)rò tornarà sofrint a lluitar.
I tornarà a vèncer el seu amor
si els astres no la tornen a casar.