El vals

Qui no ha tingut mai la sort
de sentir el so d’aquest vals,
quan del primer al darrer sol
surten a ballar els pardals?

Qui no ha sentit mai l’olor
que deixa anar aquest vol
que comença a l’horitzó
i s’acaba en el pujol?

Veure com dansen i dansen
dibuixant el seu estel,
dansen com si fos
un balancí dalt del cel.

I no es sorprengui
si del primer ocell al darrer
li pinten la casa
o li pentinen el carrer.

Quan vostè vagi perdut
pels carrers de la ciutat
i vegi un núvol que dansa
més enlaire dels terrats

pot robar-li cinc minuts
al treball que estigui fent
per suspendre’s sobre l’aire
i deixar-se dur pel vent.

I veure com dansen i dansen...

Ves qui hauria anat a dir
que ser lliure té aquest preu,
només cal que miri enlaire
viatjarà pertot arreu.

Quan el sol se’n va a dormir
s’ajunten tots els pardals
i en l’arbre més veí
fan l’últim assaig general.

L’endemà dansen i dansen...