Som així

Que la vida és complicada
i que el sol no surt per tothom,
ja ho sé, ja ho sé.

Que els dies passen i els anys volen
i tu i jo ens estem fent vells,
ja ho sé, ja ho sé.

Sé que el desig es panseix
que el que baixa ja no puja
i el que mor ja no neix.

Que consumim sense apreciar-la
l’energia de la vida,
ja ho sé, ja ho sé.

Que ens diem vint mil vegades
“si pogués jo no ho faria”
ja ho sé, ja ho sé.

Però caiem,
però mentim
fent-li un cluc d’ull a la vida
la vivim.

Som així
i anem tirant
intentant aprendre dia a dia
per ser bons amants.

Som així
i anem vivint.
L’endemà, per més que ara no ho sembli,
l’estem escrivint.

Que la palla va molt cara
i qui paga és el que mana
ja ho sé, ja ho sé.

Que la mar està tranquil·la
mentre no arriba l’onada,
ja ho sé, ja ho sé.

Sé que el seny calmedir.
Perquè cremar avui la barca
demà bufarà garbí.

Que és difícil arrencar
després d’una davallada,
ja ho sé, ja ho sé.

Però impossible aixecar el cap
si no ho afrontes de cara,
ja ho sé, ja ho sé.

Que la por
és d’humà.
Que potser obrim massa portes
que després hem de tancar.