De colors

Si no fos per l’amor
no entendríem les nits.
Ni com tocar la lluna
amb la punta dels dits

No entendríem aquell
que es dóna a canvi de res
ni voldríem la mà
de qui mai no ens ha entès.

Si no fos pels amics
els camins se’ns fan llargs
torts, foscos i avorrits
tristos, negres i amargs.

Les pors i les misèries
ens fan niu dins del pit.
Però quan un amic s’apropa
et sents l’home més ric.

Si un dia vols guanyar el cim
ja em pots venir a buscar,
que fa temps cerco algú
que m’hi ajudi a arribar.

Perquè si no existissis
t’hauria d’inventar
per viure en els teus somnis
i poder somniar.

De colors, la vida pot ser de colors.
Podem omplir el desert de flors
i d’aquell núvol gris
fer un arc de Sant Martí
i d’aquell vespre trist
un alegre matí.

De colors, la vida pot ser de colors.
els versos seran els tambors
i els poetes
escamparan els sons
per contrades
on no es coneix l’amor.

Si no hi fossin els fills
no tindríem mirall.
Sense els punts cardinals
no es pot trobar la vall.

Referents que et situen
si els pots tenir al costat,
que t’escampen les boires
quan et creus ensorrat.

Si no fos pel rellotge
no perdríem el temps
en voler arribar a l’hora
a un lloc inexistent.

Que en el món de les presses
no hi cap la llibertat
És un món de mentides, em consta
perquè jo hi he estat.

No ens creguem aquells contes
de castells i palaus
ni esperem les princeses
amb els seus prínceps blaus.

Però potser alguna fada
arribi en el darrer vol.
Qualsevol nit a casa teva
també hi pot sortir el sol.