Papa, jo vull ser torero

Papa jo vull ser torero
papa jo vull matar toros
papa jo vull saltar als ruedos
ai papa jo vull ser torero.

I el pare es desesperava
ell que era tan honorable
potestat de la sardana
i de les lletres catalanes.

La veritat no comprenia
quin cony de fill que tenia
si tenia tot el que volia
si tenia amor tenia família.

I de calés no li faltaven
ni cultura ni ensenyança
de la pulcra i refinada
existència catalana.

I el pare des de les grades
i com patia i com plorava
que és que el toro empitonava
al seu fill i el rebolcava.

Que és que el toro va arrancar-li
els collons d'una cornada
i l'hemorràgia era imparable
una mort inevitable.

Va morir a la infermeria
de la plaça a mitja tarda
i el seu fill moria torero
ple de gloria i ple de fama
ple de clavells a la tomba
banderilles i estampetes
i als balcons geranis negres
ai papa el teu fill ha mort torero.
Ai ai ai