Marina Rossell al Liceu (Marina Rossell) [2008]

De la renaixença als nostres dies

Vet aquí les cançons que han acompanyat la meva vida; les cantava -de petita- a les Caramelles, als Pastorets, al cor parroquial: “La Mare de Déu quan era xiqueta” - acompanyada amb el so dels boixets de les dones que feien puntes de coixí-, “Per tu ploro” -una sardana que sonava cada diumenge a la petita sala de cinema de la Gornal, (Barcelona) el meu poble, mentre esperàvem que ens portessin el segon rotlle de cel·luloide del poble del costat -l’Arboç del Penedès…, records i més records…
Són cançons que van de la Renaixença, del Noucentisme i el Modernisme fins als nostres dies, que canto conjuntament amb d’altres que he escrit jo mateixa per la necessitat d’expressar la meva mirada: “Mare de Déu de món”, “Dies, idees i amor”, “Què serà Nadal”… Què suposa per a mi
cantar-les al Gran Teatre del Liceu de Barcelona?, doncs…, un goig que mai no oblidaré!

Marina

Estas son algunas de las canciones que han acompañado mi vida, las cantaba de muy pequeña en las fiestas de Pascua, en el coro parroquial. La canción de cuna “La mare de Déu quan era xiqueta” acompañada por ese lejano sonido de las mujeres, haciendo encaje de bolillos. “Per tu ploro”, que cada domingo sonaba en la pequeña sala de cine de mi pueblo, La Gornal (Barcelona) en el intermedio, mientras un hombre con una Vespa iba a recoger el segundo rollo de celuloide en el pueblo de al lado, L’Arboç
del Penedès. Recuerdos y más recuerdos…Son canciones que abarcan desde el Romanticismo catalán (1870) hasta
nuestros días, pasando por el período del Noucentisme y el Modernismo, junto a otras canciones que yo misma he escrito por pura necesidad de expresar mi mirada, como Mare de Déu del Món”, “Dies, idees i amor” o “Què serà Nadal”…¿Cantarlas en el Gran Teatre del Liceu? Una emoción que jamás olvidaré.

Marina