Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Les marees del temps


Hi ha cops que la blavor o la grisor d’un cel
d’abril o de tardor, o un cert regust de l’aire,
o un efecte de llum, o una oblidada flaire,
penetra el gruix dels anys, l’esquinça com un tel.
I sols per un instant, per un instant tan sols,
retrobes els quinze anys, els vint, els vint-i-quatre,
aquells moments pregons que no es deixen abatre
i corren per la sang com persistents alcohols.
Què vols?

No pugen a hores fixes, les marees del temps,
ni arriben al mateix nivell cada vegada...
S’enduen mar endins qui més sap fer anar els rems,
no es mulla sinó els peus qui espera la negada.
Sovint, i no saps com, t’hi trobes enfonsat,
bevent a dolços glops l’amarga Eternitat.
I un punt d’embriaguesa et diu que es va fonent
l’avui amb el demà en un infinit Present.


Hi ha cops que el vell regust dels mots que vas callar
o l’escalfor del braç que no vas gosar prendre
retorna com un foc nascut d’un munt de cendra
duent la febre al cor, la fel al paladar.
I sols per un instant, per un instant punyent,
la veu i el gest d’avui et semblen prou capaços
de retenir el passat que se’t va riure als nassos
i et va lliscar entre els dits igual que un peix d’argent
lluent.

No pugen a hores fixes, les marees del temps,
ni arriben al mateix nivell cada vegada...
S’enduen mar endins qui més sap fer anar els rems,
no es mulla sinó els peus qui espera la negada.
Sovint, i no saps com, et deixen presoner
a l’illa del record, i ni el més ric banquer
podrà pagar el rescat que t’alliberarà:
la llàgrima que un dia no vas saber vessar.


Hi ha cops que un sol esguard enruna tot un mur,
i a força de mirar, de tant mirar endarrera,
pots arribar tan lluny que trobis la manera
de veure’t el clatell, sintonitzar el futur.
I sols per un instant, per un instant rabent,
pots viure el que viuràs, comprendre a l’avançada;
fins que, a punt de copsar l’arrel més amagada,
s’enfonsi en la foscor allò que era evident.
Bon vent...

No pugen a hores fixes, les marees del temps,
ni arriben al mateix nivell cada vegada...
S’enduen mar endins qui més sap fer anar els rems,
no es mulla sinó els peus qui espera la negada.
Sovint, i no saps com, penetren fins a l’os
tot fent que algues estranyes cobreixin el teu cos.
I, entre el flux i el reflux constant i indiferent,
les mans de l’Invisible treballen lentament
fins que prenguis la forma somniada pel corrent.










 
  

PUBLICIDAD
PROGRAMA BARNASANTS 2017
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado

 

HOY DESTACAMOS
Las entrevistas de CANCIONEROS

por Xavier Pintanel el 05/02/2017

El trovador Silvio Rodríguez nos habla en esta nueva entrega de Las entrevistas de CANCIONEROS de ese "hombre común" que ya existía antes de que apareciera ese señor que toca la guitarra. Del esposo y del padre. Y nos desvela también la verdad sobre algunas leyendas urbanas que circulan acerca de su obra como, por ejemplo, si quiso decir "disparo de Nievi" en Ojalá o sobre quién o qué es el Unicornio azul.

HOY EN PORTADA
22 Festival BarnaSants 2017 - Chile país invitado

el 14/02/2017

La cantautora chilena Pascuala Ilabaca junto con su banda Fauna abrió el pasado domingo 12 de febrero el "Año Violeta" de Festival BarnaSants que, en esta edición, tiene a Chile como país invitado.

 



© 2017 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

  

 

Acceso profesional