Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

El bar enmig de la boira


De cop, la boira caigué
talment un sac de patates,
i va devorar el carrer:
no em veia ni les sabates.
P’rò el rètol encès d’un bar
esborrà tot mal presagi,
i em vaig sentir com si un far
m’hagués salvat del naufragi.

Hi vaig entrar, i tot seguit
ja vaig trobar-me de conya.
Quina escalforeta al pit!
Quina sensació de nyonya!
P’rò quan la vista se’m va
acostumar a la penombra,
el que vaig veure em deixà
tan rígid com una escombra.

Asseguts i relaxats,
hi havia en Quintín Cabrera
i en Gato Pérez, penjats
d’una rumba milonguera.
Darrere el taulell, la Vosss,
amb cara de lluna plena,
es ficava un whisky o dos
o tres entre pit i esquena.

Hi ha bars que tenen el dret
d’admissió tan reservat
que no deixen passar el fred,
la tristesa i l’ansietat.
Hi ha bars
que compten amb un control
d’accés tan perfeccionat
que la Mort, que es fica on vol,
no s’hi ha pres mai ni un tallat.


Ulls closos, en Xesco Boix
cantava sota la gorra
la complanta d’un rei coix
tancat dins d’una masmorra.
A prop, l’Esteve Fortuny
puntejava “L’oucomballa”
quan llavors, no gaire lluny
va ressonar una rialla.

Reia el gran Guillem d’Efak,
jugant a escacs amb l’Ovidi.
Tot fent un glop de conyac,
li envià el rei a presidi.
Bon perdedor, l’alcoià
no deixà el posat alegre
i murmurà “Va com va!
Sóc el blanc, però ho tinc negre!”

Miquel Porter en un racó
xerrava amb en Delfí Abella
sobre Freud, sobre Truffaut,
i recordaven l’Ovella
Negra, la Cova del Drac,
Brassens, Brel, la Dictadura,
els Jutges d’abans d’en Llach
i els cretins de la Censura.

L’Escamilla i la Laffitte
evocaven Radioscope
amb l’Humet. Jo, embadalit,
m’ho escoltava quan, de cop,
vingué en Carles Sabater,
es va recolzar a la barra
i va dir-me: “Què hem de fer?”,
allargant-me una guitarra.

Tot fent sonar un breu acord,
vaig dir: “Voldria quedar-me
aquí dins fins a la mort.”
Va somriure i va mirar-me:
“Ara has de marxar –digué-,
aquest lloc no és per ‘tu encara.
Però segur que reveuré
algun cop la teva cara.”

Me’n vaig ‘nar, i mai no he pogut
retrobar el bar ni la zona:
no és ni al nord, ni a l’est, ni al sud,
ni a l’oest de Barcelona.
P’rò hi tornaré, no sé com,
per fer-hi una llarga estada,
i hi trobaré, amb el meu nom,
una taula reservada.



 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
Novedad cinematográfica

el 11/11/2017

En el marco del Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus se ha presentado el documental «Serrat, el noi del Poble Sec», un documental dirigido por Lluís Permanyer y realizado por Eva Martínez que se adentra en los recuerdos de infancia y juventud de Serrat en el barrio del Poble Sec de Barcelona.

HOY EN PORTADA
México en Barcelona

por Carles Gracia Escarp el 22/11/2017

La artista oaxaqueña Lila Downs presentó su más reciente trabajo Salón, lágrimas y deseo en el Palau de la Música Catalana de Barcelona dentro de la programación del 49 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

 



© 2017 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

 

Acceso profesional