Abans
i que tu pronunciïs el meu nom,
abans que ens omplim de falses promeses,
abans que el nord perdem per tot això.
Tapada s'ha quedat aquesta ampolla,
ocult ens hem deixat el nostre encís.
El desig va parant de porta en porta,
però ha passat de llarg del nostre pis.
Abans que parlem de les revoltes,
abans dels compromisos del demà,
abans de tot això, escolta el meu consell,
que no hi ha res que no es pugui aturar.
Parem motors, abaixem les veles,
deixem que freni el nostre bot.
Mirall reflex, d'aigües serenes,
surant suau la nostra sort.
Closca de nou, que a la intempèrie,
la porta el vent sempre a bon port.
Busquem la pau, del mar, sirena,
que sempre està dintre del cor.
Abans que ens sorprengui la tempesta,
i ens cali el fred fins dins del moll de l'os,
abans que ens sembli que el got sempre vessa,
tanquem l'aixeta, oblidem tot l'esforç.
Abans que els dos fugim buscant drecera,
o ens trobem en camins equivocats,
abans que trepitgem la carretera,
o ens refugiem en el nostre passat.
Abans de tot això et voldria dir,
que el que sentim no és nou i ho saps prou bé,
que no ens embriagui l'olor dels altres vins,
si en queden per tastar al nostre celler.
Autor(es): Xavi Canelles