L'equilibri
D’un planeta estèril, tan ple de foscor.
seguint els passos que manava el meu cor,
Vaig deixar enrere la meva sort.
vaig ser escollit per estrelles llunyanes,
Per dur la pau més enllà de la galàxia.
I diuen, que sóc, l’equilibri,
Entre el bé i el mal, la llum i la por
I diuen que sóc...
Daradaravei dara dara vader, daradaravei dara dara vader...
Seduït per la por,
vaig vendre l’ànima per salvar el meu amor,
seduït, per la foscor,
seguint els passos de reis i emperadors.
I diuen, que sóc, l’equilibri,
Entre el bé i el mal, la llum i la por
I diuen que sóc...
Diuen que sóc el mal en persona i visc de les vostres pors,
diuen que sóc un reflexa gris del que hi ha al meu entorn,
diuen que sóc fúria, ràbia i rencor.
Tirania i terror, poder, fam, guerra i mort,
avarícia i dolor, força sense control,
Jo només vull escapar dels malsons...
I diuen que sóc...
Daradaravei dara dara vader, daradaravei dara dara vader...
Saduït per la por,
vaig ser el causant de la mort del meu amor.
Ja n’estic tip de ser qui sóc,
Sort dels meus fills que em van fer veure la claror.