Les flames del teu cos
La lluna més curta, sota els estels de Sant Joan.
peus a la sorra festa rumbes i petards,
I entre les flames una mirada, em deia apropa’t vine a ballar.
Mans a la cintura el cor batega accelerat i no s’atura,
Puja la temperatura corporal i no és normal,
La passió que sento si estàs al meu costat,
I un instint salvatge pren la foguera, que tots havíem imaginat.
Les flames del teu cos s’encenen crema la passió,
i ens despullem al ritme de la dansa d’aquest foc,
sento l’escalfor per dintre i el batec del cor,
que bombeja espurnes d’una brasa que no mor,
Per veure enceses les flames del teu cos,
I un, i dos, i tres segons per canviar tot el meu món de cop,
aquesta nit no vull estar a cap més lloc,
només per una nit a cap més lloc.
Les flames del teu cos s’encenen, les flames del teu cos s’encenen,
Les flames del teu cos s’encenen, les flames del teu cos s’encenen.
Les flames del teu cos s’encenen crema la passió,
i ens despullem al ritme de la dansa d’aquest foc,
sento l’escalfor per dintre i el batec del cor,
que bombeja espurnes d’una brasa que no mor,
les flames del teu cos s’encenen crema la passió...