Plou

Marc Amat


Tot el que hauria pogut ser però que mai vaig poder ser per ser com sóc. Tot el que hauria volgut dir però que no vaig saber dir, sols aquell matí. Tot el que hauria tret de mi, el que hauria fet aquí, el que hauria pogut ser per provar de ser feliç. El que hauria d'haver estat, deixar parlar el meu cap: dir que no quan vull, dir que sí amb orgull.

I deixar-me anar una mica, per fer-me entendre al món.
I fer saber el que sento, sense sentir por.

I deixar-me anar una mica, i poder cridar el teu nom.
I sortir sense paraigües, quan fa estona que plou.

I no vol parar.

Però potser pararà quan siguis prou valent per estimar la gent que t'envolta cada dia i que fas veure que no sents. I potser t'adonaràs que hauries d'haver estat allò que ara ja és tard i que mai més tornarà.


Autor(es): Marc Amat