Hivern
que agafes el cotxe i te'n vas.
Que això dius que tu no ho aguantes,
que és massa per tan poc que reps a canvi.
Que als matins dius que no dorms tranquil·la,
que ronco potser massa fort.
Jo intento canviar com respiro,
però veig que has marxat de l'habitació.
Que aquelles nits de desembre,
amb la pluja vessant de la cara,
vas veure que eres una altra,
i vas perdre l'esperança.
Tothom es torna diferent,
quan mira dintre seu.
I veu que el que havia construït.
I veu que el que havia decidit no té sentit.
Tothom es torna diferent,
quan mira dintre seu.
I veu que el que havia destruït.
I veu que el que havia discutit no té sentit.
I em diràs de fugir a una altra banda,
immersos en converses de llit.
Em diràs de dormir sense manta,
però poder fer-ho ben lluny de mi...
I marxaràs.
Autor(es): Marc Amat