No em deixis tirat
Rodant junts hem deixat enrere el passat,
Arribats d'enlloc, viatjant cap al món,
Els hi hem nascut als camins inscrits al comptador,
Tots aquests anys no ens hem separat,
Han envellit els carrers, a tots ens han canviat,
No ens manca res, perquè tot es a dins,
Perquè tot ho tenim, què més podem demanar!
I et demano només que no em deixis tirat,
No em deixis tirat, que s'apropa el tren
I et suplico que no em deixis tirat,
A la via aturat, o atropellats morirem
I no demano més...
Ja saps..., ens tenim, no hi ha hagut ningú més,
Ni un abans ni un després, no hi ha sigut ni hi serà,
M'has tingut a mi, per anar per venir i el que ha estat ha sigut
I no ens enganyem que el no ha sigut no serà.
Tots aquests anys no ens hem separat,
Envellint junts ens hem fet costat i no ens manca res
Perquè tot és a dins, perquè tot està escrit i el maleter ben tancat.
I et demano només–-
Ja s'acosta el xiulet, massa a prop, massa tard, com per fer-hi res!
Quan no hi ha més a fer..., t'has aturat en un mal lloc i un mal pas,
El tren avança veloç i jo t'he d'abandonar.
Saltaré a un costat amb el "seguro" a la ma acabat de pagar,
Farà cosa d'un mes i qui m'indemnitzarà del dolor que per a tu sentiré sempre més,
Res serà el d'abans ni de tu res més serà.
Autor(es): Ricard Puigdomènech